Sona el despertador a les 5.35. Som dilluns. Hora de llevar-se. Mandreges fins a i 45 sabent perfectament que tocarà córrer i, efectivament, corres. A les 6.00h estàs apunt per marxar, obres la porta i plou. Molt. No saps com agafar el paraigües perquè ja carregues amb la motxilla, la jaqueta, l'esmorzar i la bossa del tupper, però l'agafes i el mig-obres. Corres amb el cotxe cap a l'estació perquè el tren passa a les 6.09, i no sol esperar. Arribes a les 6.07 i engegues el Catalunya Informació. A les 6.09 el tren no apareix, ni tampoc a i 10, ni a i 15. Els megàfons estàn trencats i no funcionen. Passes de l'espera a la inquietud, de la inquietud al desespero, del desespero al cabreig, i del cabreig a la indignació. Són les 6.30 i al Catalunya Informació posen una meravellosa cançó dels The Killers, però de la Renfe no diuen res. No és fins a les 6.40 que dónen pas a la connexió amb la noia dels transports metropolitans que t'avisa que avui hi ha vaga perquè a l'estació de Sants no volen posar 50 noves places d'aparcament, i que tots els trens de rodalies funcionen amb serveis mínims. Fantàstic. Entens llavors que el teu tren no ha patit un desafortunat retard sinó que ha estat vilment liquidat, i la indignació es duplica. Presuposes que el següent tren, el de les 6.49, arribarà. I sí, ho fa. Puges al tren i seus. Decideixes calmar els ànims posant una mica de música. Obres la motxilla i te n'adones que t'has deixat l'mp3 endollat a l'habitació. Que bé.
El tren arriba més o menys puntual a Sant Andreu Arenal. Agafes el metro i 45 minuts després arribes a Hospital de Bellvitge. Són les 8.32, i la classe començava a les 8. Et resignes al pensar que avui no tens pràctiques i que, per tant, fins a la una no tens classe de nou. Decideixes anar a fer unes fotocòpies a la biblioteca per, vès, fer temps. Envies els arxius a imprimir desde els ordinadors. Carregues la targeta amb 3€. Busques els arxius i li dones a copiar, però la fotocopiadora no et sembla entendre. Això sí, t'informa de que no té grapes. Gràcies, doncs. Apagues la fotocopiadora i la tornes a encendre, creuant els dits perquè aquesta vegada funcioni. Funciona. Fas les fotocòpies. A les 9.05h vas cap al bar a esmorzar amb els demés, compartint amb ells la teva indignació més absoluta. Són les 9.10h i recordes que a les 9.30h has quedat amb una noia per donar-li dues samarretes, però qui té les samarretes no hi és. Supliques a l'home de recepció perquè et doni les claus de la taquilla on hi ha les samarretes, però no obtens altra resposta que l'esperada "ens ho tenen prohibit". Lògic. Et disculples deu vegades a la noia per no tenir les samarretes, i quedes amb ella per l'endemà.
De 9.35 a 12.35h estàs per la biblioteca, llegint uns apunts de dermatologia que feia setmanes que no obries perquè havies tingut un meravellós i fructífer examen d'Atenció Primària la setmana entrant. Abans de plegar mires quines classes toquen: 2 hores seguides de nefro. Genial. Arribes sense gaire alegria a la classe, 10 minuts abans que comenci. A les 13h no ha vingut la professora. Tampoc a i 5. Tampoc a i 10. No et pots creure que t'hagis estat esperant 4 hores perquè la dona va i s'oblidi de venir. T'indignes més del que ja ho estaves. Valores la possibilitat de marxar a casa tenint en compte que la última hora està tota penjada en power point. El cabreig que durs a sobre no t'impedeix no fer-ho, així que ho fas.
Dines. Mongetes verdes. Esplèndid. Tornes a agafar el metro, 45 minuts fins a arribar a Fabra i Puig. Són les 14.20 i, com que hi ha vaga, fins les 14.50 no surt un tren. T'esperes. Anuncien que el tren s'estacionarà a la via 1, però n'arriba un a la via 3 on hi posa "Vic". Hi puges. Per megafonia insisteixen que el tren direcció Vic està a la via 3, i no a la 1. Arriba un nou tren a la via 3 on també hi posa "Vic". Segueixes a la multitud i canvies de tren. La megafonia s'espatlla. Hi ha dos trens i els dos van cap a Vic. Bastant improbable. Finalment resulta que el tren de la via 3 va a Manresa, no a Vic, així que tornes a canviar al de la via 1. Al pujar t'adones que en aquest primer tren t'havies oblidat el tupper, així que el recuperes. Per un moment et sents la persona més afortunada del món. A les 14.52 el tren marxa.
Arribes a Figaró a les 15.45. El tren és de 6 vagons i para a l'altre costat de la via. No pots passar pel passador i has de creuar saltant entre el granit i els bassalts vigilant que no vingui un altre tren per l'altre banda. Plou molt i la pluja cau en diagonal. Creues el pont, fa vent i el paraigües no et serveix de res. Intentes córrer, rellisques i et torces el peu. Continues corrent. 5 minuts després arribes a casa. Busques les claus desesperadament. Obres la porta, entres i tanques. Estàs mig xopa, tens la motxilla inundada i mulles tot el terra perquè no tens cap galleda a mà on deixar el paraigües, però has arribat. Per fi.
Després de tota la odissea només tens ganes de dutxar-te i deixar passar el temps fins que arribi l'hora d'anar a dormir. Però llavors penses que demà no hi ha vaga, ni toquen dues hores seguides de renal, ni tampoc toquen mongetes verdes. Demà tens urgències i potser amb sort poses alguna nasogàstrica o drenes algun abscés. Penses que si aquest dimarts que s'acosta havia d'estar bé, gràcies a aquest dilluns, ho serà el doble. I, abans de posar-te a estudiar una mica, ho celebres bebent un got de Nestea mentre mires l'últim capítol d'Anatomia de Grey.
Al final del dia només et queda agrair eternament totes les caminades dels diumenges pel matí que t'han curtit els turmells i han impedit que aquest got de Nestea es transformés en un esquinç del lateral extern. Per sort la cara normal del dia a dia és habitualment molt millor, i t'alegres al pensar que si de dies atòpics com aquest només n'hi ha un o dos l'any, amb el d'avui ja has cubert el cupo.
Marina =)
